Más Bauzá y el catalán

09

10 2010

Este hombre es un filón. José Ramón Bauzá y sus teorías sobre el catalán no dejan de sorprendernos y ocuparnos. Ahora dice que quiere eliminar la ley de Normalización Lingüística, al cabo de unas horas asegura que se confundió y que se refería al Decreto de Mínimos –que obliga a los colegios a impartir al menos la mitad de las asignaturas en catalán-, y remata prometiendo –algo nuevo- que no la eliminará pero sí la modificará. En su propio partido alucinan y los diarios sacan alcaldes y cargos conservadores que se oponen a las pintorescas opiniones de su presidente. Porque pintoresco es que Bauzá diga que “aquí” no decimos “got” sino “tassó”, sin saber que en Menorca no dicen “tassó” sino “got”. Ese “aquí” ¿dónde es en la mente del presidente del PP? Parece que no tiene claro que “aquí” es Baleares. Con tanto lío lingüístico en el que se mete corre el riesgo de acabar tan liado que sus aspiraciones de ser presidente balear dentro de siete meses pueden evaporarse.

Acerca del autor

Miquel Payeras

Otras entradas por

Sitio web del autor

18 Agregá los tuyos ↓

El comentario superior es el más reciente

  1. GUR #
    1

    Amb aquest amic , el PP no necessita enemics a Balears.

  2. pep #
    2

    El senyor Bausa se entrena

  3. Manu. #
    3

    No hay nada peor que querer defender una causa sin saber qué argumentar -argumentos los hay, y muchos- para sostener dicha causa. Si el Sr. Bauzá ha de erigirse en el adalid de la defensa del bilingüismo, aviados estamos los que defendemos la libre elección del idioma de enseñanza. Está claro que aparte de convencimiento personal, hace falta formación para no caer en el más absoluto de los ridículos. Con sus declaraciones no ha hecho más que dar de comer a los pancatalanistas sectarios desconocedores de lo que significa la palabra libertad, por mucho que se presenten como las víctimas de una conspiración (inexistente, se mire por donde se mire) para cargarse al catalán. Sepa el Sr. Bauzá, que nunca se podrá quitar ya el sambenito de antimallorquín y antibalear. Y todo por bocazas y por falta de rigurosidad argumental. Lo que quiso expresar tenía todo el sentido del mundo, lo que dijo, le quitó cualquier argumento.

  4. pedro #
    4

    Sa cosa més valuosa d’aquest món és la llibertat i amb lo del català s’han passat quatre pobles. Deixem que la gent xerri el que vulgui i que l’administració respecti al castellà sobretot a l’admó. pública. Els extremistes com biel Barceló són el pitjor d’aquesta societat. llibertat d’elecció i pus.

  5. Ron #
    5

    Aquest debat es totalment provinciá. Ningú es pregunta si es Angles Americá, Angles Australiá o Angles de Texas…. Tot prove de la mateixa arrel angloxaxona. Si us plau, no siguem rucs!
    Tot es Català, perque prove de la mateixa arrel, tant el Valenciá,Mallorqui, etc….
    Jo el que veig es que alguns els hi agafa urticaria al dir Català i
    per tal no dir-ho son capaços de dir cualsevol rucada.
    El “Senyor” Bauzá va dir que a les illes no es diu barret… es diu
    capell. Dons be a casa meva em dit sempre capell i soc Catalá.
    Igual que d’una regio a d’altres i han afeccións lingüistiques diferents
    entre families, pobles, ciutats, regions, etc… passa el mateix!
    L’idioma es viu mentre es parli, llegueixi i s’escrigui.
    I NO DIGUEM MES QUE NO CAL PROTREGIR SA NOSTRA LLENGUA. PERQUE SI QUE
    CAL. I MOLT!

  6. jose #
    6

    claro que si, a defender el catalan y que los niños no sepan hablar en castellano, que total para poner ladrillos da igual como hablen….
    La educación debería ser mayoritariamente en castellano, y potenciar idiomas extranjeros, que así nos luce en cuanto salimos de la “roca”.
    Por cierto a los defensores a muerte del catalán y que se consideran una provincia de catalunya, pues cuando se saquen la carrera en catalán que miren los anuncios de trabajo de catalunya, y verán la coletilla “abstenerse licenciados por la UIB”.

  7. Internacionalizate #
    7

    Yo estoy de acuerdo con Bauza. Quiero que mis hijos aprendan bien el castellano y el inglés, que el catalán ya lo aprenden en casa. Quiero poder elegir, y ahora es imposible sin pagar mucho por ello.

    http://www.elmundo.es/elmundo/2008/01/29/baleares/1201595983.html
    El 90% de los colegios públicos de Mallorca dan la Educación Primaria en catalán

    * Sólo seis de los 149 centros públicos de la isla imparten el 50% de clases en castellano
    * Algunos concertados sólo enseñan en lengua española Matemáticas y Plástica

  8. José Antonio Colom #
    8

    El tan manido decreto de mínimos, debió ser de “máximos”. Asi y todo los talibanes que pululan por esta pequeña isla se las hubieran ingeniado para hacer trampas. Sólo a un sujeto como Matas, se le ocurren estas estupideces…. y otras.

  9. Jaume Gost #
    9

    Crec que els que voleu que els vostes fills puguin deixar d’estudiar en català, ho teniu molt negre. El PP tornarà a perdre, fa uns mesos ho dubtava, però ara estic segur.
    Ho sent al·lots.

  10. Joan #
    10

    Estoy completamente de acuerdo con Bauzá. Basta ya de abusos en base a una Ley de “discriminación” ligüistica. Basta de privilegios injustificados con el dinero de todos.Lo de la “discriminación positiva” ha resultado en la practica un camelo intragable, un filón de pasta para una progresia pancatalanista minoritaria.
    Esto es una democracia, no?: Pues que decidan las urnas.

    Tenga en cuenta, Sr. Bauzá, que de todos estos que protestan y chillan rasgandose las vestiduras ninguno ha votado ni votará jamás a su partido, mientras que hay una mayoria silenciosa con ganas de hablar en las urnas.

  11. Pere #
    11

    Lo siento Joan,siempre he votado al PP,pero después de oir las barbaridades del Sr. Bauzá tengo muy claro que a este partido no se le
    puede ortorgar la confianza de gobernar.

  12. tony #
    12

    no al catalan ,pero que decida el pueblo en las urnas!!!

  13. Ron #
    13

    La estrategia del PP está clara, introduïr el máxim de controversia
    amb debats que no duen enlloc i instigar l’odi entre les persones
    d’una mateixa parla, per tal de no perdre vots agafen postulats
    d’altres formacions com UPyD,Ciutadans, etc… que darrere no hi ha
    cap projecte politic serios solament medrar per que ens brallem entre
    nosaltres. Aneu a Euskadi amb aquesta cantinel.la i ja veureu com
    en sortiu trasquilats!
    Us fiqueu amb gent pacifica com Catalans, Illencs, etc… que no
    volen raons i us feu el “milhomes”. Tot plegat patètic.

  14. GONZÀLEZ #
    14

    AIXÒ HA DE SER UN MISSATGE PER AQUELLS QUE APOSTEN PER UNA FRACMENTACIÓ DE L’ESQUERRA A LES ILLES I QUE DE TANT EN TANT DIUEN QUE EL PP I ELS SOCIALISTES, SI FA O NO, SON EL MATEIX.

    ENCARA RECORD AMB ESTUPOR UNA ENTREVISTA A LA DIPUTADA ESPERNÇA MARÍ D’EIVISSA PEL CANVI (D’ERC MILLOR DIT) AFIRMANT QUE SI ERA PEL BÉ D’EIVISSA NO DESCARTAVA PACTAR AMB EL PP.

    CASI RES…

  15. GONZÀLEZ #
    15

    Ron no entenc el teu comentari, què vols dir amb la similitut d’Euskal Herria? I lo de sortir trasquilats no estaràs insinuant que per fer respectar els nostres ideals i la defensa de la nostra llengua em de incitar o recolçar la violència. Si és així estam perduts. Ah! Recorda que a Euskadi el PP ha estat la clau del govern.

  16. Xavier #
    16

    Senyor, salvaumos d’aquests salvadors (Bauzá & Cia) de la “libertad”!!!

  17. cesc #
    17

    TORNAR 11 de Juny de 2008

    Incident lingüístic a Crevillent
    El passat 30 de maig, convidat per la secció local d’Acció Cultural del País Valencià, vaig ser a Crevillent, Baix Vinalopó, per presentar el meu llibre Nosaltres, els catalans. Va ser un acte exquisit, ple de gent hospitalària i encantadora, amb la immigració com a eix central, durant el qual van sorgir les mateixes preocupacions que sorgeixen arreu dels Països Catalans: la necessitat de tenir un Estat propi com a única solució de supervivència en un món globalitzat i la importància de la llengua com a factor d’integració dels nouvinguts. L’endemà al matí vaig baixar al bar de l’hotel a esmorzar abans que em vinguessin a recollir per anar a Alacant i vaig demanar un cafè amb llet a l’única cambrera que hi havia a la barra, una noia romanesa que, segons vaig saber després, fa anys que viu a Crevillent:

    – Un cafè amb llet, si us plau.
    – ¿Cómo?
    – Un cafè amb llet.
    – Será un café con leche -posant èmfasi en les paraules “con leche”.
    – És el que he dit: un cafè amb llet.
    – A mi me habla en español.
    – És una ordre?
    – A mi me habla en español.
    – No, jo parlo en català.
    – No le entiendo y no tengo porque hablar catalán.
    – Aleshores, si no m’entén, com és que respon tot el que dic?
    – Usted tiene la obligación de hablar en español porque estamos en España.

    Quan l’interlocutor diu aquesta frase -que és el recurs de la impotència- és el moment de somriure i marxar, perquè ja hem guanyat. Tot espanyolista la té sempre al cap, però la reserva fins que se sent contra les cordes. Jo no vaig marxar perquè, tot i que la meva interlocutora no va deixar de desqualificar-me, em va acabar servint el cafè amb llet. El problema és que en el bar -que no és només per als clients de l’hotel- hi havia mitja dotzena de persones més, totes espanyoles, entre les quals una parella de la Guàrdia Civil, i totes es van revoltar contra mi. Primer ho va fer un home que hi havia al meu costat dient-me que “Estamos en España” i que jo tenia l’obligació de parlar en espanyol perquè el català, el basc i el gallec només són oficials “en sus comunidades”. Vaig respondre-li que érem a Crevillent i que, en parlar en valencià, estava parlant la llengua de Crevillent. Aleshores es va veure obligat a recórrer als despropòsits: que la llengua de Crevillent és l’espanyol, no pas el valencià, que el valencià és una llengua diferent del català i que el nom de Crevillent és Crevillente. Així és com consta, per cert -Crevillente-, en els sobrets de xampú i gel de bany de l’hotel. Hotel Las Palmeras, es diu.

    No hi ha dubte que va ser un cafè amb llet molt accidentat, el meu, perquè la cambrera, cercant amb la mirada la complicitat dels guàrdies civils, em deia que “hablar en español es una cuestión de educación y usted no tiene educación”. Naturalment, vaig haver de dir-li que l’única persona mancada d’educació era ella per negar-se a entendre la llengua del país on viu des de fa anys. Aleshores, abrandant-se per damunt de la barra, em va dir: “Váyase usted a la mierda”. Per sort, els insults no em fan ni fred ni calor. Tant els verbals com els escrits. Trobo que són l’expressió de la impotència. Això no vol dir que no estigués nerviós, és clar que ho estava. El meu tren cap a Barcelona sortia d’Alacant al cap d’una hora i mitja i si els guàrdies civils volien fer-me la guitza era evident que el perdria. Finalment, com no podia ser de cap altra manera, van intervenir dient-me que tenia l’obligació de parlar en espanyol. Jo, però, els vaig respondre que no, que no en tenia l’obligació perquè era al meu país i perquè la llengua que parlava era oficial al País Valencià. També els vaig recordar l’article 14 de la seva Constitució, que diu que ningú no pot ser discriminat per raó de naixença. Després es va fer sentir el guàrdia jurat de l’hotel, que es pensava que m’insultava dient-me “charnego” mitja dotzena de vegades, cosa que em va obligar a respondre-li que les seves paraules indicaven un alt nivell de racisme. Però no m’escoltava. També s’hi va afegir el seu company, que em va dir que els racistes érem els catalans.

    Arribats aquí, era evident que la discussió havia entrat en un atzucac. Vaig tornar a la cambra, vaig agafar la maleta i, quan van arribar els companys d’Acció Cultural, me’n vaig anar. Va ser una situació molt desagradable, aquella, perquè res no hauria passat si jo, en lloc de parlar en català, ho hagués fet en francès o en alemany, per exemple. En aquest cas, la cambrera hauria fet mans i mànigues per entendre el significat de “café au lait” o “kaffee mit Milch”. Però, acostumada com estava que els catalanoparlants sempre demanem perdó per existir -talment com ho faria un negre avergonyit de la seva pigmentació-, els racistes espanyols es van revoltar contra mi i em van considerar un “negre” insubmís. I tot per un simple cafè amb llet.

    Vull remarcar, per altra banda, que vaig parlar en català en tot moment, cosa que demostra que m’entenien perfectament i que els guàrdies civils -fins i tot quan els deia que era català, no pas espanyol- es van comportar amb més correcció que la cambrera i que els guàrdies jurats. De fet, si vaig sortir-ne ben parat, malgrat que eren sis contra un, va ser per la serenitat que em donava creure fermament en el que deia. Ells odiaven el meu país i la meva llengua, però jo em defensava amb tant convenciment que es van desconcertar i es van amansir. Si, en canvi, m’hagués mostrat vacil·lant o intimidat, ells s’haurien envalentit i aquesta seria ara la crònica d’un fracàs. Per això els estic agraït, perquè em van ensenyar que poques coses inspiren tant de respecte com el respecte que una persona sent per ella mateixa.

    Víctor Alexandre

  18. 18

    Es todo cuestion de educación. Si te hablan en catalán, respondes en catalan, y si te hablan en castellano, respondes en castellano. Si hablas en catalan y te responden en castellano, sigues en castellano. Si hablas en castellano y te responden en catalan, sigues en catalan. Siempre que sepas hablar catalan claro, porque no todo el mundo tiene porque saber catalan, pero si todo el mundo tiene que saber castellano