El fin de ETA

Tras las bambalinas de la llamada Conferencia Internacional de Paz (en realidad el nombre oficial era otro), en San Sebastián el día 17 de octubre, sin duda hay muchas horas de negociaciones a múltiples bandas, por indirectas que hayan sido en algún caso. Nadie se cree que un hombre de la experiencia internacional de Kofi Annan, nada menos que antiguo secretario general de la ONU, venga a España a hablar del fin de ETA sin que lo haya negociado previamente con el gobierno nacional. De la misma forma que indirectamente habrá habido conversaciones entre el ejecutivo y los terroristas -siempre las hay, con este gobierno y con cualquier otro-. Como habrá habido comunicación a través de terceros entre el PP y algunos entornos de ETA: ¿a qué si no esas conversaciones secretas, precisamente publicadas ahora, entre Mariano Rajoy y el presidente del PNV Íñigo Urkullo sobre, vaya por Dios, “el fin de ETA”? Esta vez no parece haber marcha atrás posible. Aunque es cierto que el camino hacia el fin no es lineal y pueden existir meandros sangrientos. Por mucho delirio etarra que transpire aparentemente el comunidado de los “internacionales” reunidos -igualdad entre víctimas y verdugos, mismo nivel para ETA y los gobiernos español y francés, reivindicación implícita del privilegio de secesión unilateral, etc.- nadie se cree que Annan o el exministro de Interior francés Pierre Joxe se presten a esto así como así. Es lícito deducir por tanto que algo en efecto está cambiando en la serpiente y que toda esta escenografía vacía de contenido no es más que su desesperada necesidad de aparentar algo decente ante su parroquia. Digan las tonterías que digan los expertos en crear conspiraciones antiespañolas, los de la ultra derecha y los ultra nacionalistas españolistas, está más cerca que nunca el fin de ETA. Sin nada más a cambio que, aparte de esta ridícula patochada de San Sebastián, “la generosidad de la sociedad española” para con los delincuentes terroristas. Así lo dijo un tal José María Aznar cuando negociaba con ETA. Así será no porque lo dijera él sino porque es el único precio que desde siempre los partidos políticos -incluido por supuesto el PP- han estado dispuestos a pagar.

Acerca del autor

Miquel Payeras

Otras entradas por

Sitio web del autor

17

10 2011

8 Agregá los tuyos ↓

El comentario superior es el más reciente

  1. cesc #
    1

    Ara fa uns dies, entrevistat per Catalunya Ràdio, el president del Senat espanyol, Javier Rojo, va fer unes declaracions molt il·lustratives que posen en evidència la dificultat de dialogar amb un govern que es nega a reconèixer l’existència d’n conflicte polític a Euskal Herria. Va dir: “No em refio de Bildu, no em mereix confiança. La solució és el PSOE. El PSOE no és el problema, el PSOE és la solució”. I va afegir que l’únic bo del fet que Bildu tingui representació a Madrid, és que donarà “un vernís democràtic” al sistema espanyol. “Potser aprenen una mica de democràcia”, va reblar.

    El senyor Rojo deu pensar que la democràcia és ell. Per això, en la seva petulància contra els desafectes al nacionalisme espanyol, no sols oblida que és precisament el seu partit, el PSOE, qui hauria de merèixer la desconfiança de tot demòcrata, com a impulsor, des dels organismes de l’Estat, d’una banda terrorista anomenada GAL amb assassins i ideòlegs als qui mai se’ls ha aplicat el mateix correctiu que a ETA, sinó que a més admet sense escrúpols que la presència de Bildu a Madrid els va bé com a “vernís democràtic”. És a dir, que reconeix que el sistema espanyol és una democràcia totalitària que necessita vernissos per amagar el seu color original. Esplèndid. Cal mirar de no interrompre el PSOE i el PP quan parlen, ja que com més ho fan més posen en evidència el nacionalisme ferotge que porten a dins. Es retraten parlant del País Basc i es retraten parlant de Catalunya. A Catalunya, concretament, Rojo li va negar el dret a tenir el concert econòmic i va afirmar que no veia per enlloc que es trobés en una transició nacional. Que Santa Llúcia li conservi la vista.

    S’entén, per tant, que mantinguin a la presó Arnaldo Otegi i que es neguin a acceptar l’existència d’un conflicte polític al País Basc. Si no hi ha conflicte polític l’únic que es necessita són mesures policials, cosa que fa innecessària la presència de mitjancers internacionals que verifiquin la irreversibilitat de l’alto el foc i que facilitin el procés de pau. Els mitjancers, és clar, constitueixen un perill perquè internacionalitzen el conflicte i li donen carta de naturalesa. I el que és pitjor: no són del PSOE ni del PP.

  2. cesc #
    2

    La fí d’Espanya.

  3. con permiso #
    3

    Los miserables y los violentos siempre elaboran “sus argumentos” para justificar sus actos.Este es el caso de la banda terrorista etarra al querer enmascarar sus asesinatos como un conflicto político.La ETA,en su pretendida lucha antifranquista,se encontró,(después de sus primeros actos terrorista con varios muertos)sola y aislada,no tardando en caer en un esquema de secta mafiosa en la que solo le valía seguir creando terror y buscar justificación a sus actos.
    La democracia,en dos ocasiones,concedió generosas amnistías que permitían, a todas las personas con un mínimo de voluntad democrática, participar en la vida política de forma civilizada.
    Como han dicho desde Izquierda Unida,(antes lo tenían que haber dicho)”si los etarras se hubieran sumado desde el primer minuto a la vía democrática,nos habríamos ahorrado tanto horror”.Un horror de mentes retorcidas,capaces de asesinar a un joven demócrata y el mismo día de su funeral llamar a la familia por teléfono con insultos hirientes.Ése y no otro ha sido el conflicto;un grupo de terroristas y su entorno que han matado como verdaderos nazis.

  4. cesc #
    4

    Amb permis.Finalment ha succeït. La fi de la lluita armada d’ETA ja és una realitat. I aquesta realitat, que és la que no volien molts d’aquells que més sonorament exigien a ETA que abandonés la violència, ha arribat per quedar-s’hi. ETA, per fi, ha comprès que la violència era un bumerang que es girava en contra seva, perquè, a més de desacreditar-la davant del món, també servia de coartada als diferents governs espanyols per adoptar mesures antidemocràtiques com ara la tortura policial, la il·legalització de llistes electorals o l’allunyament de presos. Només cal recordar que el 1983 el govern socialista de Felipe González va ser capaç de crear una banda terrorista anomenada GAL, que matava a tort i a dret per mitjà d’assassins -que avui dia són a casa- finançats amb pressupostos de l’Estat. I és obvi que un Estat que és capaç d’aital monstruositat està deslegitimat per parlar de democràcia, de respecte a la vida i de drets humans.Es cert que els miseràbles i els violents sempre elaboran els seus “arguments”

  5. cesc #
    5

    Però aquestes veritats no poden justificar mai la violència d’ETA. No ho poden fer des d’un punt de vista ideològic, perquè cap ideologia no pot justificar l’assassinat de ningú, ni tampoc des d’un punt de vista estratègic, perquè és ben palès que no ha servit de res. I la prova és que Euskal Herria, a més d’esquarterada, continua igualment sotmesa a França i a Espanya. El canvi és que Espanya ja no imposa les seves lleis, la seva llengua i la seva cultura en nom de Déu. Ara ho fa en nom de la democràcia. És a dir, que ha modernitzat les maneres per mantenir-ne l’objectiu. I això l’esquerra abertzale ho ha entès molt bé. Ha entès que si l’agressió és contemporitzadora també ho ha de ser la defensa. Una defensa que no admeti de cap manera el vessament de sang i que passi indefectiblement per la intel·ligència política.

  6. cesc #
    6

    Quan un lluitador entén que no hi ha bomba més poderosa que la intel·ligència ja no torna mai més a posar en perill la vida de ningú. I ara la intel·ligència ha guanyat. Ara n’ha esclatat una, de bomba, però de les que dignifiquen la humanitat: la bomba de la pau. Només cal observar la reacció dels falsos demòcrates, marejant la perdiu, restant importància al comunicat d’ETA, dient que no se’l creuen, que hi falten coses -com en els llocs oficials de l’època d’en Franco, en què sempre et mancava un paper- que no n’hi ha prou… El que calgui per dilatar tant com es pugui l’arribada de la pau i haver d’afrontar pacíficament i dialècticament l’inalienable dret a l’autodeterminació del poble basc.

  7. con permiso #
    7

    cesc: buena coincidencia,de entrada,el reconocimiento de la inutilidad de la violencia de ETA.
    A partir de ahí, sigues con tu discurso monolítico que tira por tierra incluso algunos aspectos con los que podíamos coincidir,como es la cuestión de los GAL.
    En todo lo demás,pierdes la razón porque te colocas al margen de nuestro sistema democrático,el aprobado mayoritariamente, que es donde se discuten las ideas,donde se vota y donde se aprueban.
    A propósito de inteligencia,decirte,que hoy en día,el futuro y el bienestar de todos los españoles,incluidos los vascos,depende de nuestra pertenencia a la Comunidad Económica Europea,de nuestro número de habitantes y de nuestro producto interior bruto,si nos dividimos perdemos todos.

  8. 8

    El fin de ETA y sus verdaderas consecuencias son, si me lo permitís, una cuestión bastante compleja y que va más allá del análisis que pueda hacer el, muchas veces, adocenado periódismo convencional. Creo que encontraréis algo mejor en el nº1 de “El espigador dighital”, en http://elespigadordigital.wordpress.com. Al menos de ahí sacaréis argumentos para seguir debatiendo, con una base más sólida sobre el tema. Gracies. Bon dia.